DE TRES EN TRES

El partit se’ns ha ficat de cara ja que molt prompte Alberto X. ha fet l’ 1 – 0, tot feïa presagiar una nova golejada del SuperDepor, ja que la qualitat de l’equip contrari no pareixia que fóra suficient per a inquietar la porteria del Xaletense ben defensada pel nou fixatge Luis. En la primera part no vam patir massa, més bé tot el contrari, vam disposar de nombroses ocasions per incrementar el marcador al nostre favor, però els xuts poques vegades eixiran tant desviats com en este partit .... un de no recorde qui se’n va anar a la pista d’atletisme situada molt molt lluny....

Al començament de la segona part, com que veiem el partit fàcil, ens descol·locàrem ja que bojament buscàvem fer el gol de la tranquilitat, això va fer que perguèrem la concentració i l’ordre que tant bé ens ha anat en els anteriors partits, i clar en dues jugades aïllades vingueren els dos gols dels Doctors del Peset, un de falta molt ben tirada i l’altre en un tir creuat que va passar pel mig de molts xalenteros i que Luis no va poder aturar.

Tots veiem perillar el partit, per que seguiem tenint ocasions i les seguiem malgastant, però encara quedàvem 9 minuts, i en una jugada en la que a Alberto M. li fan falta en diverses ocasions, comença a pegar crits i a enrabiar-se, això va contagiar la resta de l’equip i .... el Olcina s’inventà un passe de gol perfecte, de banda a banda, ni el mateix Aimar l’haguera firmat, i clar el Bolu no desaprofità el regalet, sols tenia que espentar el baló. Empat. Contundents en defensa taponant els remats dels contraris i ofegant les seues ocasions. Els contraris se’n vingueren avall i començà el recital de Alberto X., marcant dos gols més, i l’aportació de Jose, el nou davanter tanque del Xaletense, que en altra assistència de Olcina, arredoní el marcador amb el 5 a 2 definitiu.

Tercera victòria consecutiva del Xaletense, ésta més treballada, i amb molt de patiment i sofriment va aconseguir remuntar el resultat advers (per a guanyar una lliga s’ha de patir). I és que clar com es sol dir: “No hay rival pequeño”, “Et confies i passa el que passa”, “No por más madrugar amanece más temprano” y “Ojos que no ven, caguera que xafes”,.... estos dos refranys no venen a compte però mira l’eufòria m’embarga i m’embriaga..... res que és la 1:30 de la matinada i ja comence a tindre son i a desvariar......

Puntuació: (de l’1 al 10)
Luis..................10
J.Olcina............10
Jose..................10
Jorge................10
Bolu.................10
Carlos..............10
Alberto M.......10
Alberto X........12

El cronista oficial.