EL QUE PERDONA LA PAGA

En un partit extrany, en el que hem dominat almenys en quan a possessió de pilota, però res, al final ens ha remuntat.

Tots crec que èrem conscients que jugàvem contra l’últim classificat, i ha fet que ens confiàrem una mica. Però de seguida ens hem adonat que no era així, ja que se’ns han avançat al marcador en una falta. 1-0, tots savíem que eixe resultat era enganyòs perque més tard o més prompte marcaríem davant la pobra imatge que estaven oferint els contraris.

Així ha sigut, com no AlbertoX, després de que el porter contrari fera vàries intervencions destacables, ha aconseguit l’empat.

Després en sendes bones jugades entre Carlos i JuanPablo per banda dreta, este últim ha lograt dos gols. El partit estqava encarrilat, 3-1.

Després dels dos gols han vingut els millor minuts del Xaletense que jo recorde, triangulacions perfectes, al primer toc, de banda a banda, corria el baló i els contraris, res tu, xe perfecte, únicament ha faltat fer uns golets més per haver sentenciat l’encontre, després ens recordarem de les ocasions fallades. Hem de dir que era contra els últims, però...... DESCANS.

Amb 3-1 la segona part no ha pogut començar millor, un autèntic golaç de Carlos amb un xut impressionant que ha anat al mateix escaire, impossible per al porter contrari. 4-1, ara sí es tancava el partit, només una autèntica debacle faria que se’ns escapara el partit.

Doncs mira per on, la debacle ha ocorregut, me caguen la puta (comentari de l’autor). Res tu un desastre. Pràcticament en cinc minuts i sense saber com ens han fet tres gols, jo recorde com ha sigut dos, un d’ells també un autèntic golaç, per la banda un xavalet li ha pegat amb l’ungla, segur, amb paràbola per dalt de Luis al pal contrari i dins. Després en altra falta el baló ha passat per davant de tots i res empat.

El Xaletense ja buscava el gol a la desesperada, balons llargs a AlbertoX per a que amb una de les seues genialitats ens fera recuperar els punts perduts. Res final i gràcies, per que en qualsevol moment aquells tocats per una vareta màgica ens hagueren pogut guanyar i tot.

Decepció per a nosaltres i els d’ UNION PENOSA estaven que no s’ho creïen, supercontents d’haver empatat front el mític Deportivo Xaletense.

Probablement les causes d’esta trista derrota que ens va deixar a tots un poctocats, fins que vam anar al bar, van ser: (amb la meua opinió) 1.- Excés de gent, pràcticament quan estaves calent te’n tenies que eixir. 2.- Quan anàvem guanyant 4-1, voliem més i més, i aquells en dos contracolps i dos faltes ens han amargat la nit (almenys fins que hem arribat al bar). Teníem que haver matat el partit, deixar-los a ells el baló i eixir nosaltres a la contra.

La putada és que hem dominat tot el partit, en quan a possessió haurà sigut 85 per 15, i jugant relativament brillant en alguns minuts, però mira, malapata.


Valoració de l’equip (repeteisc la putada és que hem jugat bé, però pel resultat i contra els últims estes són les valoracions):
. Luis -- 4
. Alberto M -- 4
· Rafa -- 4
· Aguilar -- 4
. Bolu -- 4
. Pablo -- 4
. Jorge -- 12 – Por lo simpático y lo guapo que es. Y para que nos ponga a más hermanas en su blog. Pero hermanas de las buenas. Como la del otro día. Y porque no le gusta el pescado, pero el chivito sí. Y para que haga las paces con Jose.
. Carlos -- 5
. Juan Pablo -- 7
. Alberto X -- 5
. Olcina – 4
. Jose -- 4
. Jorgito -- 4


El cronista oficial.S’accepten altres col·laboracions o altres punts de vista.