AL FINAL DEMANANT L’HORA

El partit front els penúltims, UNIÓN PENOSA, deuria, a priori, haver sigut altra victòria del Xaletense clara i contundent, res d’això. Encara com ja estàvem alerta per que en el segon partit front este rival i després d’anar guanyant 4-1 encara ens van empatar. En este partit i després d’un 3-0, hem acabat demanat l’hora i patint moltíssim. (pareguem el València en tant de patiment).

Doncs això, el partit ha començat molt bé, perque veïent la convocatòria al block no pareixia que seríem suficients i a més a més sense cap porter. Al final hem sigut prou gent i Alberto M ha fet un gran esforç per a ficar-se de porter, tot i estar constipat, un 10 per a Alberto.

En quan al joc, al menys en la primera mitat ha estat prou igualat, perque ha hagut molt joc al mig del camp i les jugades perilloses eren molt aïllades i paregudes per als dos equips. Diguem que la igualtat ha sigut en quan al joc perque en quan a l’eficàcia hem anat sobrats, clar nosaltres tenim al pixixi de la lliga, i això es nota.

Era com quan juga un equip alemany o italià que no fa res no fa res i en dues jugades pam tres gols i l’equip contrari no sap que fer ni com ha passat. Això ha sigut almenys en la primera part. En dos jugades AlbertoX i en altra JuanPa, en balons furtats pel nostre centre del camp i jugades molt verticals, han vingut els tres gols. Sense saber massa bé com, teníem un avantatge que resultaria definitiu.

Descans.

La segona part ha sigut per a oblidar. El començament ha sigut molt semblant a la primera, però prompte s’ha vist que ens anaven guanyant el terreny poc a poc. En quan al joc en la primera part no ha hagut un dominador clar, però en esta segona ens han passat per damunt, nosaltres pràcticament ens hem defensat. Aquells tot el contrari, atac i altre atac, i clar, han fet dos gols, el segon amb molta sort però que feïa perillar la victòria que portàvem.

Després ha vingut el patiment, nosaltres en els últims minuts hem fet alguna contra però res no hem lligat cap jugada en sentit, perdíem el baló, el regalàvem, ells balons llargs als davanters, que eren més grans que nosaltres, tots pensàvem que en el millor dels casos ens empatarien....però el temps passava les ocasions passaven i no marcaven... Recorde una jugada després d’un còrner al nostre favor que ens han agafat a la contra, un d’ells ha agafat el baló, s’ha regatejat a mig equip, ha eixit Alberto, també se l’ha regatejaat, ha entrat a l’àrea i encara com nosaltres teníem tres jugadors entre el contrari i la porteria que ha fet que xutara a trencar i li se n’ha anat fora ... ja no ens marcarien ..., altra jugada, esta crec que ha sigut l’última, un d’ells s’ha fet a dos de nosaltres i quan anava a xutar Olcina li s’ha ficat pel mig, l’ha destorbat i tot i xutar el baló ha anat fora, però l’arbitre (que es pareixia molt al Doctor House, és clavadet tu) ha pitat la falta. Barrera de cinc i altre tampant un possible passe. Quin patiment, el baló ha passat prop de l’escaire, però fora... i Final.

Estic escrivint estes últimes línies i estic ficant-me dels nervis (vaig a fer-me una tila)....

No sé que ha sigut el que ha passat, perquè hem pegat eixa davallada en la segona part. Però el millor és que hem guanyat i contínua la ratxa. Ara bé com en l’ultima crònica torne a dir: haurem de millorar molt, perque la setmana que ve és contra un equip que està molt bé. Força Depor.

Valoració de l’equip:
. Alberto – 10
. Bolu – 7
. Pablo – 7
. Jose – 7
. Jorgito – 7
. Jorge – 12 – Porque nos ha puesto a MªCarmen, OTRA!!!! OTRA!!!! OTRA!!!!
. Alberto X – 10
. Olcina – 7
. Juanpablo -- 9


El cronista oficial.
S’accepten altres col·laboracions o altres punts de vista.